Església de Sant Nicolau
La gent de Bellpuig, estimulada per l’augment de població i el prestigi social, cap a 1548 es van decidir a construir una església millor que la que tenien.
El mestre d’obres va ser el Sr. Melcior Gener de Cervera. L’obra, de gran envergadura, va haver de finançar-se amb impostos, caritats, arrendaments i utilitzant bona part de la pedra de l’església antiga. El 1572 s’estava acabant el campanar i l’abril del 1573 l’església estava coberta i fet el campanar; a partir de llavors només s’havia d’acabar la façana.
A principis de 1574, l’església ja s’havia inaugurat sota les ordres de Tomàs Gener, fill del qui començà l’obra, tot i que encara no estava del tot acabada. Sense comptar altres treballs exteriors, la construcció havia durat uns 25 anys.
Se sap, per un contracte de 1765, que les parets interiors del temple estaven blanquejades o pintades de blanc. El que es desconeix és si el interior estava pintat de calç per la moda que marcava el neoclassicisme o per protegir les esglésies de les epidèmies (desinfectar-les) tal i com manava un reial decret.
Descripció:
La portalada té un arc de mig punt, de més de 2 m de diàmetre, i està ornamentada amb 2 columnes estirades que descansen sobre uns peus molt treballats. Sostenen un petit frontís on hi solia haver una imatge de pedra de Sant Nicolau. A una alçada proporcional hi ha una rossassa de 6 m de diàmetre, feta de pedra picada. De les teulades, en surten llargs escopidors de pedra (gàrgoles monstruoses).
L’església de Sant Nicolau data del s.XVI, i s’emmarca dins l’època tardogòtica amb portalada d’estil renaixentista. La construcció actual de 46,8 m de llargada i 34 m d’amplada està composada de 3 edificis de planta rectangular:
- El temple, amb la posició tradicional de l’Edat Mitjana (de llevant a ponent) amb l’altar major i campanar a llevant.
- La capella del Sant Crist de Bormio.
- La capella dels Dolors.
Als laterals de la coberta, s’hi poden apreciar els contraforts, construïts per assegurar la volta de pedra de la nau central. La volta, abans que s’ensorrés amb l’incendi de 1936, estava formada per 5 arcs torals gòtics, arestes que s’encreuaven a la clau i altres nervis que s’unien a claus més petites.
L’absis està format per tres arcs i hi ha 4 arcades laterals que corresponen a les 4 capelles, dues de les quals són més petites (les del presbiteri).
Les arcades de la volta són de mig punt, i els pilars, capitells i arcades laterals són de tipus clàssic.
Capella del Sant Crist de Bormio:
Els membres de la confraria de la Puríssima Sang volien una capella pròpia com a lloc de reunió i per col·locar-hi la imatge del Sant Crist de Bormio. El 1696 l’obra es posà en marxa i es beneí el gener de 1702.
La capella del Sant Crist de Bormio, ubicada al lateral de l’església parroquial i anterior a la capella dels Dolors, és de volta clàssica, amb una llanterna al mig i arcs forners a cada banda. L’altar consisteix en un retaule de fusta, treballat de relleus, des dels esglaons fins al sagrari i fins a l’àtic.
En aquesta capella hi ha la tomba d’Isabel de Casanoves i una altra amb caixes d’ossos del segle XVII.
Capella dels Dolors:
El 1786, sota petició de la Congregació dels Dolors, associació que existeix a Bellpuig des de 1722, l’autoritat municipal va concedir permís per construir una nova capella a l’església parroquial.
Actualment s’hi venera la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, patrona del poble de Bellpuig, i en honor de la qual cada divendres abans de Divendres Sant se celebra la Festa dels Dolors.
Una il·lustració d’aquesta festa es pot apreciar en un dels frescos de la capella, realitzats el 1980, obra de l’artista targarí Jaume Minguell
El culte i devoció a la Verge dels Dolors ha perviscut durant gairebé 300 anys i s’ha convertit per als bellpugencs en un fet social i una manifestació de fe.
Orgue:
L’església Sant Nicolau té un orgue construït la primera meitat del s. XIX, vers 1810 i reformat el 1887. Se'n desconeix qui en va ser l'autor. Prové de l'església de la Casa de la Misericòrdia de Barcelona.
L'instrument es troba situat arran de terra, a un costat de l'altar major de l'església parroquial. Les mesures del moble són: 255 x 145 x 85 cm i 88 x 145 x 70 cm la caixa. Consta d'un teclat manual de 48 notes (C1-C5, sense C#1).
Restaurat pel Taller d'Organería Hermanos Desmottes, S.L., de Landete (Cuenca), els anys 2003-2004.
El campanar:
La gent del poble volia que el campanar fos vist des de la Plaça Sant Roc, al centre de la vila. Per tant, malgrat ser una cosa atípica, la façana es va fer plana i el campanar es va ubicar a la part oposada, aconseguint així que es veiés des de la plaça. Si la façana s’hagués cimejat en punta o amb el frontis alçat, el campanar no s’hagués vist.
És una torre hexagonal de 9,60 m de diagonal, amb una alçada d’uns 30 m, una mica més del doble de l’alçada exterior de l’església. Els 2 primers metres estan atalussats. Té 6 ulls per a les campanes, que són arcs de mig punt, i està coronat per un terrat amb barana de pedra, amb uns escopidors d’aigua de la pluja molt sortits.
Les 3 campanes que actualment hi ha s’anomenen Concepció, Anna i Dolors.
