Itinerari d'espais de memòria de la Guerra Civil a Bellpuig

“Aquesta dona va plorar tota la seua vida la seua filla perquè és clar havia mort d’una manera tan tràgica que va ser horrorós”

Paquita Sangrà

El 17 de juliol de 1936, s’inicià una insurrecció militar al protectorat del Marroc que va estendre’s en diversos llocs de la península, les Canàries i les Balears. Com que l’objectiu dels militars, d’aconseguir controlar el govern, no es va assolir, la situació va desembocar en un conflicte armat que va perllongar-se durant tres anys.

A Catalunya, l’aixecament militar no va obtenir les adhesions suficients per imposar-se. Els moviments populars, especialment els anarquistes, van contribuir, de forma decisiva, a la derrota dels militars insurrectes. L’aixecament militar havia atiat la reacció popular i la revolta.

El municipalisme republicà, a casa nostra, ha d’erigir-se en part acusatòria i de condemna de la dictadura i en garant del reconeixement i el restabliment de les víctimes del feixisme i els seus familiars i de recuperació d’espais de memòria i dignificació. No es pot perdre més el temps, els familiars directes de les víctimes o són morts o estan encarant l’etapa final de la seva vida. La nostra acció directa des del municipalisme és una de les darreres oportunitats per a la nostra gent gran de trencar amb anys de silenci, de dolor contingut i de saber-se oblidats per unes administracions que, en temes de memòria, no han fet els deures o els han començat a fer massa tard.

Com a municipi necessitàvem fer del nostre espai públic, una aula de recreació, reivindicació, pedagogia i enorgulliment de la nostra història i de trencament del llarg oblit; com un crit que trenca dècades de pors, de dolor i de silencis imposats i que permet després respirar de nou de manera profunda, sabent-nos rescabalats d’aquest ofec.

Des dels seu començament, a l’estiu del 2019, el municipi republicà de Bellpuig ha estat treballant en diferents accions de política de memòria:

L’aprovació d’una moció política de recuperació de la memòria i reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil.

La instauració, de manera pionera dins el món local, del dia local de la Memòria. En el cas de Bellpuig el dia 4 de gener, ja que va ser un fatídic 4 de gener de 1939 a dos quarts de nou del matí quan l’aviació feixista massacrava 24 persones al nucli urbà de Bellpuig, majoritàriament dones, nens i ancians d’entre 8 mesos i 76 anys d’edat que eren dins les seves cases o als precaris refugi que s’havien construït en pallisses, corrals i eres.

L’erecció de dos memorials dedicats a les víctimes de la Guerra Civil, un a les víctimes originàries o veïnes de Bellpuig a la part alta dels JArfins del carrer Valeri Serra i un altre al cementiri municipal a la memòria del soldats de l’Hospital Republicà del Monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig que hi van morir i que foren enterrats al nostre cementiri.

L’aprovació de la moció per sol·licitar dues Stolpersteine per dos combatents republicans bellputxencs exiliats, capturats pels nazis i assassinats a Güsen al 1941 i 1942 que eren Pere Grañó Sala i Miquel Pont Llobera, que a més fou tinent de la Columna Francesc Macià i militant d’Esquerra Republicana.

L’elaboració d’un informe exhaustiu sobre el cost humà de la Guerra Civil a Bellpuig amb la col·laboració de Noemí Riudor, historiadora pallaresa Investigadora del Centre d'Història Contemporània de Catalunya i integrada dins el Projecte Cost Humà de la Guerra Civil des de juliol de 2017 i que ens ha permès identificar més de 130 persones que van morir com a conseqüència de la Guerra Civil a Bellpuig i dues persones exiliades i assassinades al camp d’extermini del complex Mauthausen-Güsen.

Entre aquestes més de 130 persones hi ha, a banda dels combatents, les 28 víctimes civils dels bombardejos feixistes del dies 4 i 7 de gener de 1939 a Bellpuig; però també ha permès identificar-ne 11 de refugiades a la Colònia de Refugiats Francesc Macià del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig a les primeries de la Guerra i procedents de llocs tan diversos com Soreña (Jaén) El Tiemblo (Àvila), Castro del Rio, La Carlota, Espiel i Còrdova capital , Madrid, Reinosilla (Cantàbria), Sabiñánigo i Velilla de Cinca (Osca) i Sunyer (Segrià) totes enterrades a Bellpuig.

Una munió de combatents republicans ferits en combat originaris de diverses comarques catalanes com Osona, Segrià, Barcelonès, Urgell, Berguedà, Maresme, Priorat, Pla d’Urgell o Bages i de llocs tant diversos de la geografia espanyola com: Santa Elena (Jaén), Teresa (Castelló de la Plana), Sargüillo (Osca), Borriana (Castelló), Villamediana de Iregua (Rioja), La Canyada (Alacant), Maó (Menorca), Almagro i Bolaños de Calatrava (Ciudad Real) que van acabar morint a l’Hospital quirúrgic del XXIIè Cos d’Exèrcit Republicà del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig i que reposen al nostre cementiri.

L’estudi també ens ha permès entendre la barbàrie, la mort i la massacre derivades de la Guerra Civil des d’una clara perspectiva de gènere i ha posat de manifest com a la rereguarda les víctimes tenen rostre de dona i pel seu rol ancestral en les cures a nivell familiar, també tenen rostre d’infant i de persona gran.

La creació d’un itinerari d’espais de memòria que, a través de la investigació històrica i del relat oral de les darrers persones de Bellpuig que en foren testimonis directes, ens ha permès recuperar un total de 18 espais que en un futur proper s’articularan en un itinerari visitable que informarà d’aquelles accions i fets històrics; i permetran una aproximació al que va significar la Guerra Civil al nostre municipi i que ens ajudarà a aportar informació sobre temes tant vitals com:

L’inici de la guerra.

La violència revolucionària

La creació de l’exèrcit popular

Les persones refugiades de guerra

L’aeròdrom 334 de l’aviació republicana

L’Hospital Militar del XIIè Cos d’Exèrcit Republicà

La fossa dels combatents

La defensa passiva de la població: els refugis

Els bombardejos sobre Bellpuig

L’ocupació rebel i el final de la guerra

Mentre hi haurà Memòria, hi haurà dignitat i lluita antifeixista.

Àrea d’Alcaldia