Evolució Històrica
En un dels turons més alts, on ara s’alça el castell, es formà des del segle XI el nucli primitiu, a redós d’una fortificació que formava part del conjunt defensiu fronterer que defensava aquestes terres de les escomeses dels àrabs, fortalesa que esdevingué el castell central de la baronia de Bellpuig.
L’origen de Bellpuig (Bellum Podium) es perd en el temps. El document fundacional de la jurisdicció de Bellpuig data de l’any 1139.
El nucli de Seana es troba relacionat amb Bellpuig precisament des d’aquesta data. Al segle XIV comptava amb un castell, del qual no n’ha quedat rastre, i amb l’església dedicada a Sant Miquel, documentada ja al 1399 i que actualment és de nova construcció.
Bellpuig s’alça actualment al llarg de tres turons (el castell, l’església i el convent) que apareixen representats en el seu escut. Avui es fa difícil veure a primera vista l’existència d’aquests tres turons sobre els quals s’estenen la localitat de Bellpuig i el seu castell, ja que el creixement urbà els ha ocultat.
El nom de la vila s’esmenta per primer cop com Pugolis Rubii, nom primitiu de Bellpuig fins que no apareix Pulchrum podium, que es pot traduir quasi literalment per “bell puig”: l’adjectiu llatí “pulchri” dóna sentit de pulcre, bell o formós, i el substantiu “podium” el de lloc elevat, és a dir, podi, puig, turó o pujol -que fa referència al pedestal on es va situar la fortificació, que després va passar a ser el castell de la baronia de Bellpuig-.
L’altre rastre que ens dóna pistes sobre l’origen de la toponímia (el nom de la vila) la podem trobar en altra documentació més precisa i antiga que ens remunta a la conquesta cristiana de “Pugolis Rubii” (el Pujol de Rubió); Berenguer de Rubió fou un dels colonitzadors de la zona. I també sabem per documentació de l’època, que la saga dels Rubió foren feudataris del primitiu castell, sota la senyoria dels Anglesola.
Al segle XII, es va construir el Castell de la Baronia de Bellpuig i al seu voltant un conjunt de cases que formaven una vila closa que aprofitava els murs exteriors com a defensa i protecció. Durant el segle XIII Bellpuig va viure un relatiu creixement de població i al segle XIV va ser necessari ampliar el recinte tancat construint noves muralles, arribant fins les cases de la Plaça de Sant Roc (que de fet, encara mantenen la curvatura defensiva característica).
Encara hi va haver una tercera ampliació de muralles al segle XVI, fent-les avançar fins el carrer Foramur, coincidint amb un etapa d’esplendor a Bellpuig: també es va construïr l’Església parroquial (també dalt d’un altre tossalet), la capella de Sant Roc, el Monestir de Sant Bartomeu, etc.
Entre els S. XV i S. XVI és quan el castell de Bellpuig es consolida com a palau residencial. Hi van dormir personalitats destacades com Felip V el 1701, abans de la guerra que va capgirar el futur del país) Carles I d’Austria, l’emperadriu Isabel de Portugal, l’emperador Carles V d’Alemania, Felip II d’Austria, Joan d’Austria... i hi van nèixer un Cardona que va ser bisbe de Vic i Joan de Borja.
Un dels personatges més destacats d’aquesta època fou Ramon Folch (III) de Cardona-Anglesola i Requesens, nascut el 1467 a Bellpuig, que des de petit governà els seus dominis i al servei com a militar de Ferran II, féu victorioses campanyes al Nord d'Àfrica i a Itàlia; fou virrei de Sicília (1507) i de Nàpols (1509) i com a capità general de la Santa Lliga (1511) esdevingué un àrbitre de la política italiana. Les seves restes reposen al Mausoleu renaixentista que es troba a l’església Sant Nicolau de Bellpuig.
Des de l’Edat Mitjana Bellpuig va ser una vila cabdal per al comerç i trobada de persones. La vila era el pas obligat per als comerciants i també per aquells que peregrinaven cap al camí de Sant Jaume. De fet, en un gravat de 1730, es veu com Bellpuig, juntament amb Lleida era un dels nusos principals de comunicació de la província. D’aquí que els Reis acostumessin a pernoctar al Castell de Bellpuig.
La via principal que venia de Tarragona també passava per Bellpuig i per aquest motiu el municipi era considerat un encreuament de camins tant pels pelegrins que venien de Montserrat com pels que venien pel camí secundari de Tarragona.
També cal destacar que Bellpuig era una de les 23 poblacions catalanes amb calls complets, amb sinagoga, cementiri, carnisseries, banys i forn propi que es conservà fins l’any 2008. Els jueus ocupaven una part de la vila fins arribar a les muralles. Les grans dimensions que ocupava el call de Bellpuig donen testimoni de la gran comunitat que suposava per la població la presència dels jueus. La protecció que reberen demostren el protectorat reial per famílies jueves.
Durant el segle XIII hi ha una disposició reial que prohibia als jueus d’anar a viure als llocs on vivien els nobles o cavallers, sota pena de confiscació de béns. En un document de 1.326, el rei Jaume II, un rei molt arrelat a les terres de ponent, sota suplicació del noble Guillem d’Anglesola, concedeix que els jueus puguin viure a les seves propietats de Bellpuig en un màxim de 30 cases a condició que concedissin préstecs als cristians seguint els estatuts que havia fixat anteriorment el seu avi Jaume I.
Posteriorment, sabem per un altre document de 1.339 que els jueus que van a Bellpuig amb permís reial no havien de pagar la contribució als jueus sinó al noble Guillem d’Anglesola i que aquests ja no dependrien de l’Aljima de Lleida als quals també haurien d’haver pagat subsidi. En aquells temps es dóna el canvi de família senyorial de la Baronia entre els Anglesola i els Cardona. Si el call de Bellpuig en possessió dels Anglesola era profitós per a la població, amb els Cardona continuaran essent protegits ja que sabem que durant les matances als jueus de Lleida i Barcelona de l’any 1.391 n’hi hagué que foren protegits a tota la baronia i es tenen contractes de compra-venda durant aquest període. I concretament a Bellpuig els nombre de jueus augmentarà a partir d’ara, jueus que majoritàriament havien fugit de Barcelona.
El Call jueu desapareix quan per decret Reial, al S. XVII, són obligats a adoptar el cristianisme o a ser deportats fora del país. La majoria es van integrar i barrejar amb la població.
Actualment, del Call jueu de Bellpuig només se’n conserva l’entrada.
Per conèixer a fons Bellpuig, des de l’Oficina de Turisme i l’ajuntament s’ofereix una àmplia informació al visitant i visites guiades a través de la Ruta Històrica Guiada i al Mausoleu de Ramon Folch de Cardona.
