Valeri Serra i Boldú

(Castellserà, 1874- Barcelona, 1938)

Passà la infantesa a Linyola i estudià a les Escoles Pies de Balaguer; després es traslladà a Barcelona, on, a la tutela dels mateixos escolapis, féu Peritatge Mercantil en el Col·legi Calassanci i sembla que seguí també algun estudi de Dret.

A Barcelona, fou col·laborador de la revista Lo Teatro Regional, conegué mossèn Jacint Verdaguer i, sota la seva influència, reorientà els primers interessos literaris envers el folklore religiós. Deixeble i col·laborador de mossèn Cinto a les revistes La Creu del Montseny (1899-1900) i Lo Pensament Català, tingué fortes idees reli­gioses i també catalanistes (en la línia de la Unió Catalanista).

El mateix any de la mort de Verdaguer es casà amb Petra Forné i Gili i s’instal·là a Bellpuig, on féu de representant de la casa d’assegurances La Royal de Londres, fundà i dirigí el setmanari Lo Pla d’Urgell (1912-1921), i, a través del setmanari, participà i prengué partit en les qüestions econòmiques, polítiques i religioses de l’època. Mitjançant la revista, publicà diverses sèries d’articles que després tornà a imprimir com a llibres: Los regs d’Urgell. Contribució al estudi dels remeis que necessiten (1914), Calendari Folklòric d’Urgell (1915) i Mossen Jacinto Verdaguer. Recorts dels set anys darrers de sa vida, seguits de una impresió sobre la causa dels seus infortunis (1915).


hgb miro 60.jpg

Valeri Serra i Boldú i Petra Forné i Gili a inicis del segle XX.

El 1919 es traslladà a Barcelona, on treballà a l’Escola Superior d’Agricultura i a la revista Agricultura. Passà després a l’administració de la Generalitat i, també, a treballar com a redactor a La Vanguardia, encarregat de la secció de Llotja. Instal·lat definitivament a Barcelona amb la família, publicà nombrosos articles de temàtica de folklore, així com importants reculls, especialment de rondalles. Fou el primer president de l’associació Amics dels Goigs, publicà l’obra més destacable de la bibliofília catalana del segle XX, el Llibre d’Or del Rosari a Catalunya (Impremta Oliba de Vilanova, 1925), i emprengué també la publicació d’una revista específica de folklore, Arxiu de Tradicions Populars (set números entre 1928 i 1935).

Com a obres de tema estrictament bellpugenc, cal destacar el seu estudi Lo convent de Bellpuig (1908), reelaborat després a El Monasterio de Bellpuig (1918), i la Geografia de Bellpuig (1918), així com articles sobre Bellpuig i sobre el sepulcre de Ramon de Cardona a L’Abella d’Or i a La Vanguardia.

Després de la guerra civil, es recuperà pòstumament una part de la seva obra (articles periodístics sobre folklore, de caràcter divulgatiu), en castellà, amb Fiestas y tradiciones Populares en Catalunya (1949). I, després de la celebració a Bellpuig del centenari del seu naixement (el 1974), assistim a una recuperació general i reedició de les seves obres de folklore.

A Bellpuig, el col·legi públic porta el seu nom, Valeri Serra, i també es convoca cada any el Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular en les seves categories absoluta i infantil i juvenil.


FG004019.jpg


acces a premi.JPG

Accedeix als premis Valeri Serra

Document Actions