Ramon Saladrigues Oller
Ramon Saladrigues i Oller, impressor, músic, literat i periodista, va néixer el 6 de setembre de 1883, en el si d’una família pagesa. Quan tenia vint-i-tres anys, va endinsar-se dins del món de la tipografia com a impressor, un ofici que treballà durant el servei militar i al que li va agafar gust.
Així, l’any 1908, juntament amb Brauli Majós i Fet, va constituir a Bellpuig la Impremta Majós-Saladrigues, a la qual s’hi va sumar Valeri Serra i Boldú l’any 1912. Feien tot tipus d’impresos, targetes, sobres, cartells, llibres... i editaven la revista Lo Pla d’Urgell. L’any 1921, va començar a editar Lo Pregoner i l’any següent, el 1922, va obrir una nova impremta a Mollerussa, amb una màquina més gran que la que tenia a Bellpuig. A Mollerussa també s’hi editava la revista La voz d’Urgel que més tard fou La veu d’Urgell.
La seva personalitat era rica de sensibilitats, polifacètica i amb una bona base cultural. Amb la impressió del setmanari Lo Pla d’Urgell anà despertant-se en ell l’afecció per escriure, publicant articles com a periodista i historiador però també obres com a narrador, poeta i dramaturg.
S’inicià en la música en l’ambient familiar on féu l’aprenentatge de contrabaix, flauta travessera, clarinet i requint. Més endavant va fer cursos de piano. Durant el servei militar aprofità el mestratge del director de la Banda per progressar musicalment.
El 1919, quan es va fundar l’Orfeó Joventut de Bellpuig, amb els nois de l’Escola de la Santa Creu i del Cor parroquial, en Ramon Saladrigues n’assumí la direcció. El va dirigir durant 34 anys, fins la seva mort.
Entre el seu llegat es troben obres de creació pròpia per als cantaires de l’orfeó. 12 caramelles festives i enardidores que ell en va composar lletra i música. També dins del capítol de sardanes i obres corals es troben 20 partitures, entre les quals hi ha un motet de comunió dedicat al seu fill Francesc, dues obres corals a sis veus La Trista i les Boires d’Urgell, cinc sardanes corals, una Missa, un pasdoble per la Banda titulat Bellpuig i cinc sardanes per a cobla, Lluís Millet, Ciutat de Lleida, L’hereva d’Urgell, L’estel del dia i Pelegrinant a Montserrat.
Els darrers anys de la seva vida va treballar en una obra teatral sobre Sant Salvador d’Horta i Ferran Folch de Cardona, la qual volia convertir en sarsuela i resta com a obra inacabada.
El Dr. Josep Pont i Gol, arquebisbe de Tarragona, deia d’ell “que havia contribuït, en bona part, a que Bellpuig superés la mentalitat pobletana i cooperés i aportés un bell esforç a la formació de persones, tot sembrant inquietuds”.
