Ramon Folch III de Cardona-Anglesola i Requesens

Ramon III Folch de Cardona-Anglesola va néixer al Castell de Bellpuig l’any 1467. Era fill d’una branca secundària d’un dels llinatges més importants de Catalunya, els Cardona.

Els Cardona, eren una nissaga forta i poderosa escampada arreu, sovint jugant papers importants a nivell militar, prop de la reialesa catalana. Això els val títols militars i nobiliaris. Les principals residències familiars són el Palau de Cardona, Barcelona i Solsona. A més són de les poques famílies que traspassaven títols tant per línia masculina com femenina, fet que els va ajudar a propagar-se més i més.

Fent honor a la dinastia, des de ben jove ja va demostrar les seves facultats per manar i el seu gran sentit de la responsabilitat ja que el seu pare va morir quan només tenia 6 anys i aleshores ja va assumir l’administració de la Baronia juntament amb la seva mare i sota la protecció de l’infant Ferran aleshores, futur Ferran II el Catòlic.

El 1507 Ramon es va casar amb Isabel de Requesens i Enríquez, filla del compte de Palamós i cosina germana seva.

El matrimoni va tenir 4 fills, el més gran, Antoni era mut i va ser declarat inhàbil per naturalesa, l’hereu fou Ferran i les filles es deien Maria i Beatriu.


ramon.JPG

Ramon de Cardona també fou un personatge vinculat a l’administració política i militar. En l’aspecte militar és una personatge amb vocació marinera. Cal destacar entre les lluites navals la presa del castell de Massalquivir (nord d’Àfrica) el 1505, en la qual van participar 6 galeres, una gran quantitat de caravel·les i uns 5.000 soldats a bord.

Les seves aptituds polítiques i militars el van portar a ser nombrat virrei de Sicília el 1507 i de Nàpols el 1509 entre d’altres títols nobiliaris. Per tant, gran part de la seva vida la passarà en terres italianes.

El 1511 va ser nomenat capità general de la Lliga Santa o Lliga Santíssima, la unió dels exèrcits de la República Veneciana, el papa Juli II, la corona d’Aragó i Enric VII d’Anglaterra) que lluitava en nom del Papa amb l’objectiu de desbaratar les pretensions que França tenia sobre territori italià.

Quan va ser nomenat capità general de la Lliga Santa, el Sant Pare li va regalar per l’ocasió una espasa beneïda, amb l’empunyadura d’or que portava una inscripció i amb la qual va ser enterrat.  

Ramon de Cardona va emmalaltir el 1521 i va morir a Nàpols el 1522.

Per testament va disposar que volia ser enterrat al seu poble natal i en concret al Monestir de Sant Bartomeu, que ell mateix va fer construir amb l’autorització del Sant Pare. La seva esposa li va fer construir a Itàlia, en ple període del renaixement, un Mausoleu amb marbre blanc de Carrara que va ser traslladat a Bellpuig el 1530.

Des de 1841 que aquest monument, juntament amb les restes del virrei, es troba a l’Església parroquial Sant Nicolau de Bellpuig.


mausoleu petita.jpg

Document Actions