Isidor Cònsul

Bellpuig, 1948 – Badalona, 2009

La biblioteca municipal de Bellpuig porta el nom d’Isidor Cònsul en record i homenatge de qui fou editor, crític literari i escriptor Bellpugenc i català destacat per ser director d’Edicions Proa entre 1998 i 2009.

Isidor Cònsul va néixer el 14 de juliol de 1948 a Bellpuig (Urgell), però residí part de la seva vida a Sant Just Desvern (Baix Llobregat).Estudià Magisteri i Filologia romànica, i es doctorà en Filologia Catalana l'any 1991, alhora que exercí de docent a l'escola Súnion i en diferents instituts i universitats.

Apassionat de les obres de Jacint Verdaguer, publicà la col·lecció "Totes les obres" (2002-2006), formada per quatre volums que recollien tota l'obra de teatre, poesia i prosa de l'autor. També redactà per a Catalunya Ràdio els guions del programa Verdaguer, 100 anys, emès l'any 1988. Com a autor, elaborà dos dietaris: Cinc estacions. Un dietari (1998) i Tractat de geografia (2008), peces literàries on expressà les seves experiències, referents literaris i paisatges vitals.

Va exercir de secretari del Centre Català del PEN i de l'Ateneu Barcelonès, així com de com de professor i col·laborador d'alguns mitjans de comunicació en català, com l'Avui, El Temps o Serra d'Or. També va ser cap de redacció de la publicació Catalan Writing del PEN. Fou membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC). L'any 2008 va rebre el premi Ciutat d'Olot-Marià Vayreda per la seva última obra, Tractat de geografia.

Morí la tarda del dijous 27 d'agost de 2009 a l'Hospital Trias i Pujol de Badalona (Barcelonès), a l'edat de 61 anys, a causa d'un càncer de pulmóque tenia des de feia un any i mig. El funeral se celebrà el dissabte 29 d'agost al tanatori de les Corts de Barcelona i hi assistiren mig miler de persones, algunes de les quals eren destacades personalitats del món de la política i la cultura catalana, com ara Jordi Pujol, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Manuel Tresserras, Vicenç Villatoro, Sebastià Alzamora o Víctor Alexandre. El seu cos fou incinerat i les cendres reposen en els quatre punts essencials de la seva geografia particular: a Bellpuig –el poble natal–, a Sant Just Desvern –on va viure a partir del 1980–, a Cervera –el poble de la seva dona, Romi Porredon– i a Espés –el poble del seu pare, que forma part del municipi de les Paüls, a la Franja de Ponent.

Els seus lligams amb Bellpuig són significatius, des de la seva infantesa, joventut i també quan es trasllada a viure per motius professionals a Sant Joan d’Espí. Vinculat en tots els àmbits culturals de la vila, va ser impulsor del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, va organitzar presentacions de llibres a la biblioteca que actualment porta el seu nom i col·laborant amb El Pregoner d’Urgell amb una colla d’articles i amb els escrits en els quaderns “Gent de casa”, editats cada any amb motiu del premi i dedicats a fer memòria o homenatge a personatges de la vila o vinculats amb la mateixa. Coordinà també la realització del Llibre de Bellpuig. Una història gràfica (Bellpuig, 2007) i en redactà tres capítols.

Entre els premis i reconeixements destaquen:

Nit de l'Edició - Atlàntida al millor articulista en català (1997)
Eduard Rifà de guions radiofònics, per Verdaguer, 100 anys (1988)
RAC de guionatge, per Verdaguer, 100 anys (1988)
Ciutat d'Olot - Marià Vayreda de narrativa, per Tractat de geografia (2008).

_{Descarrega Gent de casa dedicat a Isidor Cònsul}