El Sant Crist de Bormio
L'esdeveniment més important del segle XVII a Bellpuig va ser l'entrada del Sant Crist de Bormio amb tot l'ambient religiós que promogué. Es conserven retalls de paper del segle XVII, algun de 1623, i un acta notarial, que també sembla d'aquest temps.
El relat transcrit és del 1766, però no és més que una còpia poc retocada de les actes anteriors: "En les illes Bartolines, en la ciutat de Bormio estava en un gran temple colocada la Sta. Figura en un altar per remate. Y entrant en la dita ciutat los infidels procuraren destrossar los temples dels Christians e imatges dels sants. Y arribant en lo altar on era colocada la sta. Figura, la llançaren de dalt a baix y vehent que no se habia espatllat, sols lo dit gros de la ma esquerra, la prengueren i feren un gran foch en una plassa y la tiraren al foch; y lo foch fugí per tres vegades; vegent aquest portento la Senyora Isabel de Casanova, criada que era del Excmo. Sr. Duch de Feria, que entonces anava per socórrer a la tal ciutat, ho conta al seu senyor, lo portento gran de fugir lo foch al tirar la Sta. Figura. Y ella va dir que si la volien vendre si la compraria, y respongué son amo que si. Y fent la diligencia la dita Sª ab un quefe dells digueren que si, la vendrem, però volem tant com pesara de plata. Y desconsolada sen tornà al seu amo. Y contant tot digué: pren tota la plata y coses de valor, y vegis si la pots lograr. Posaren la Sta. Figura en una balança, y la plata a l'altra, y sols pesà trenta monedes de aquella terra de plata. Y vist això no la volien donar. Y recorrent al governador dells, manà li fos donada la Sta. Figura. Y la portà al Excmo. Sr. Duch.
Y la posa en sa casa y en una capella. Quan al cap de poc temps prengué una malaltia una filla del Sr. Duch, y arribà molt mala per morir, digué la Sra. Isabel al seu amo que si li volien donar la Figura del Sant Christo, que ella li suplicaria que curas la sua filla. Y li respongué que si: quan luego comença de anar bona y curà. Lo excmo. Sr. Duch dona la Sta. Figura a la Sra. Isabel y li feu una caixa y la envià de Milán a Barcelona, remetentla a un tal Cerveró, notari. Luego que arribà la Sta. Figura a la dita casa se arreplegà tal multitud de gent, que hagué de resoldrer enviarla al monestir de les Sres. Geromines, a una germana sua. Y allí feu molts miracles (quels posara después). Se donà notícia a esta vila per a que envies per la Sta. Figura. Y havent enviat alla no la volien donar y se quedaren la corona y entregaren la Sta. Figura. La posaren en una llitera. Y la encaminaren a esta vila. Y al entrar en el terme pararen un Altar en una alsina y allí acudí molta multitud de gent de esta vila y de l'Urgell, y obrà molts miracles. Acudiren les prosessons dels pobles vehins y la de Maldà. Y venint en ella un minyó siego en arribar va cridar al seu pare, jo veig el Sant Christu, y curà. Vingué la de Vallbona, la de Belianes, Vilanova, Fondarella, Preixana, Miralcamp i altres. Des del Altar la portaren sota tàlem ab solemne professó a la Iglesia. Y la colocaren en lo Altar de St. Antoni, que es ara. Això es troba escrit en un paper molt vell, y ho poso ací per a que no es perdi per lo temps. Posaré també los miracles notats en papers autèntics y bolanders".
(Extret del llibre d'Antoni Bach i Riu "Bellpuig. Història de la vila de Bellpuig").
