Bandera
Bellpuig tramita el 1993 l’expedient d’oficialització de la bandera municipal a proposta del Sr. Josep Porter i Moix, cap de la secció de Vexil·lologia de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica Sigil·lografia i Vexil·lologia i que té les característiques següents:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d’alçada per tres de llargada (2x3), groga, amb el mont verd de tres cims de l’escussó situat a la vora inferior, el cim central, d’una alçada del 37 per cent de la del drap i una amplada del 39 per cent de la llargada del mateix drap; els laterals, d’una alçada del 25 per cent de la del drap i una amplada del 30 per cent de la llargada del mateix drap, i la flor del cim central d’una alçada del 56 per cent de la del drap i una amplada del 35 per cent de la llargada del mateix drap.
Alhora de fer la proposta es té en compte el fet que la bandera ha de tenir forma rectangular i una relació de dos d’alçada per tres d’amplada (Art. 18.1 RSELC). Ha de ser tant senzilla com sigui possible i alhora identificativa (Art. 18.2 RSELC). No ha d’incorporar mai l’escut de l’ens local sinó, en tot cas, els elements més representatius, que són els esmalts i les càrregues, excepte quan resulti de la conversió de l’escut en bandera (Art. 19.1 RSELC). La bandera no ha d’incorporar en cap cas l’acompanyament de l’escut (Art. 19.2 RSELC) i en les dues cares de la bandera, tots els elements han de mantenir la mateixa disposició i orientació respecte al pal, fent l’efecte de transparència (Art. 19.3 RSELC),
A més es té en compte que l’escut de Bellpuig es blasona i organitza: partit, al primer d’or tres faixes viperades de sable, al segon de gules tres cards de tres flors d’or; ressaltant sobre la partició, un escussó d’or, un mont de tres cims floronat de sinople movent de la punta. També que per raons de senzillesa i simplicitat és convenient que la bandera reculli solament el senyal de l’escussó i que els esmalts heràldics or i sinople corresponen respectivament als colors groc i verd en vexil·lologia.
