Valeri Serra premis absoluta

5è Premi, 1989: “Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes “ de    M. Margarida Bassols i Puig.

Amb aquest treball, fruit de la seva tesi doctoral (1988), l’autora que es professora de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona obra un via d’estudi del fenòmen enigmístic. Ho fa amb l’aplicació de la teoria pragmàtica que han confegit, entre d’altres, S. Levinson, H.P. Grice o G. Leech.

De la seva anàlisi sorgeixen noves aportacions per a l’estudi de fenòmens retòrics com ara la personificació, la metàfora, la sil.lèpsia i la paradoxa.

6è Premi, 1990: “Festa i ideologies a Lleida” de Belén Solé i Mauri.

És un estudi de la vivència festiva en un temps i en un lloc concrets, en una situació històrica com és de la ciutatd de Lleida en els anys contravertits de la Restauració. L’objectiu d’aquest llibre és aproximar la visió del lector a la realitat social, política i ideològica d’una ciutat a través de les seves festes populars, les quals ha estat possible recrear mitjançant la premsa local del moment.

7è Premi, 1991: “Les rondalles del cicle de l’espòs transformat” de Maria de la Pau Janer.

Aquest treball és la seva tesi de llicenciatura, una primera aproximació a l’estudi d’un tipus de rondalla sobre el qual ha investigat i aprofundit durant una sèrie d’anys. Pretén introduir-nos en un tema no gens estudiat als Països Catalans i establir-ne les bases del coneixement i la recerca.

8è Premi, 1992: “Estudis etnobotànics a la Vall del Tenes” de M. Àngels Bonet i Galobart.

Al llarg de la història els homes han anat coneixenet el seu entorn vegetal; han reconegut les plantes, els han donat nom, les han classificat i s’han servit de les seves propietats curatives. Els vegetals han tingut un significat cultural. Se’ns ofereix quins són els origens, les propietats, els usos i el valor econòmic de les plantes...

9è Premi, 1993: “Tomàs Carrera i Artau o el Tremp de l’etnologia Catalana” de Lluís Calvo i Calvo.

És un estudi de la figura de Tomàs Carrera i Artau, historiador de la filosofia catalana i hispana i impulsor d’algunes de les actuacions més destacades que s’han portat a terme en el camp de l’Etnologia Catalana, és una figura d’excepció de la cultura i la ciència catalanes contemporànies. Va fer aportacions destacades tant en el camp de la recerca com en el de la creació d’infraestructures, aspecte que es veié ratificat quan va rebre l’encàrrec de dirigir la cultura barcelonina en els anys 40.

10è Premi, 1994: “El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya (1853-1951)” de Carme Oriol i Carazo.

El llibre estudia la configuració del cançoner nadalenc català durant el període comprès entre l’edició del Romancerillo catalán de Manuel Milà i Fontanals (1853) i la del Folklore de Catalunya II: Cançoner de Joan Amades (1951), període molt fecund en la recollida de les acnçons populars i de les nadales.

L’estudi analitzales circumstàncies històriquesen què es desenvolupa, es transmet i es fixa el cançoner nadalenc modern, les característiques que aquest cançoner presenta i les fonts de les quals s’ha nodrit.

11è Premi, 1995: “ Els primers reculls de proverbis catalans” de Maria Conca i Josep Guia.

El llibre presenta un estudi sobre l’origen, el que han estat i signifiquen els proverbis escrits en llengua catalana.Mitjançant la seva recopil.lació i anàlisi s’intenta recuperar, estudiar i reconstruir els primers “refranyers”.

12è Premi, 1996: “Els oficis tradicionals de les valls del Guadalest i de l’Algar” de Rosa Isabel i Maria Encarnació Roig i Vila.

És un estudi que reflexa el procés de trans formació econòmica que han patit els oficis tradicionals de lazona de l’estudi. Al mateix temps, es relacionen amb el madi natural i social de l’època, tot reflexant reflexant la terminologia específica de cada ofici artesanal.

L’estudi es completa amb la presentació d’un projecte didàctic que va ser desenvolupat en un centre educatiu de llur comarca.

13è Premi, 1997: “Galàxia Propp. Aspectes literaris i filosòfics de la rondalla meravellosa” de Josep Temporal i Oleart

És un estudi en l’àmbit d’un gènere de la literatura popular catalana. Concretament; la rondallística. Efectua un repàs al panorama de la rondallística catalana, realitza interpretacions sobre les rondalles, expressa contrarietats dialètiques i s’endinsa en el món de les rondalles meravelloses.

14è Premi, 1998: “La masia Miravall” de Jordi Barris Duran.

Fet a partir de l’estat de comptes de la propietat realitzat el 1895, ens apropa al coneixement de la vida quotidiana de la Catalunya rural de les darreries del vuit-cents. Vol ser una aportació a la realitat del camp català al final del segle XIX. El paper social de la dona, els tipus de contracte laboral, els pagaments, els impostos, l’organització, el lleguatge, han estat estudiats i retraten la realitat d’un moment.

15è Premi, 1999: “Mes ràpids que el llamp, més vius que el foc” de Joan Casanova i Joan Creus.

Els autors, antropòlegs, han dut a terme en aquesta obra un estudi rigorós i alhora, entretingut, sobre follets, menairons i tota la resta de petits éssers fantàstics que podem trobar en l’àmbit geogràfic dels Països Catalans.

La part central la constitueix l’inventari i la classificació d’aquest menuts èssers, agrupats d’una manera sistemàtica a partir de llurs característiques pròpies –morfologia, comportament, hàbitat, etc, - i amb un recull rondallístic propi per cadascun.

16è Premi, 2000: “Segrada. Motarrots i llegendes de l’Alt Urgell” de Josep Espunyes.

En aquesta obra l’autor fa parlar la tradició oral i la història amagada sota les pedres, els vells papers i les corrandes, els romanços populars i la màgia de les llegendes per tal que la modernitat urbana i la transformació al galop de la vella societat rural no s’acabin d’endur la riquesa de l’excepcional patrimoni lingüístic i cultural que suposa el motarrot, llegat que ens arriba com una rica herència de l’antigor.

17è Premi, 2001: “L’escola algueresa d’estudis de cultura popular (1778-1908) de Joan Armangué

Aquest treball, obra d’un historiador de la literatura i estudiós de l’etnologia nascut a Barcelona i establert a Sardenya, va destriant un dels fils que lliguen els algueresos del segle XVIII amb els seus néts del segle XX: l’interès que la cultura popular desvetllà en els algueresos que visqueren entre la Il·lustració i el Modernisme.

18è Premi, 2002: “El procés de la fusta al Pirineu català” de Lluís Figueras Alaball

Aquest llibre és una visió clara i planera d’uns oficis (picador, tirador, raier) que van néixer de la mateixa naturalesa i amb els quals uns homes esforçats van saber trobar recurs per a la seva existència. L’Autor recull un nombre significatiu de testimonis orals i gràfics sobre els que havia estat tot el procés de la fusta en les contrades pirinenques, des dels treballs en el bosc fins a la construcció dels rais i els seus viatges per dur la fusta molt més enllà dels boscos originaris.