Abans RECULL

1a. convocatòria. Curs 1983-84

Primer Premi, ex aequo: La senyora de l’aigua, d’Empar Guillén i Fernàndez, i Apunts per a una descripció de la parla de Bellpuig d’Urgell, de Josep M. Cots i Caimons.

La dotació econòmica del premi (100.000 pta) era modesta als inicis. Aquesta quantitat era aportada pel Serveis de Cultura i d’Ensenyament de la Generalitat i per l’APA de l’Institut. La Caixa de Catalunya en pagava els programes i l’Institut s’encarregava de les feines de convocatòria i organització i pagava la resta de despeses. Ben aviat la dotació va pujar fins a les 350.000, i posteriorment fins a les 500.000, que l’any 2002 es va canviar per 3.000 €, quantitat prou respectable i que va convertir i manté el nostre premi com un dels guardons de cultura popular més ben dotat dels Països Catalans.

 

2a. convocatòria. Curs 1984-85

Primer Premi (70.000 pta): Assaig d’economia agrària a la Comanda Templera de Barbens (1165-1193), de Josep M. Gasset, de Mollerussa.

 

Accèssit (30.000 pta): El castell de Castellserà. Recull històric, de Josep Sendra, de Castellserà.

La secció l’institut informa de El Pregoner d’Urgell (núm.125-126, Nadal 1984) esmenta els membres del jurat d’aquest any: El jurat (format per Joan Duch, M.Carme Hernàndez, Josep M. Llobet i Ramon Miró) i n’explicita l’exquisit nivell cultural de la festa de lliurament ja en aquells inicis:

M.Llum Miralles (Directora de l’Institut) obrí l’acte amb la presentació de Mn.Antoni Bach, que va parlar sobre ‘La casa catalana en les diverses èpoques’. Mn. Bach anà exposant els principals tipus i plantejant l’evolució dels  noms de les cases, des de la reconquesta. La seva hipòtesi bàsica fou que a l’inici derivaren del model de casa romana, amb pati interior. A més de l’exposició fotogràfica, il·lustrà aquesta evolució a través d’una projecció de diapositives.

 

3a. convocatòria. Curs 1985-86

Primer Premi, ex aequo: Descripció demogràfica de l’Urgell, de Pere Mir, i El desenvolupament urbà de Mollerussa (1940-1984), de Jordi Domingo.

 

Modalitat B: Les avantpassades de les Terres de Ponent al segle XVIII, d’Empar Guillén.

Aquesta tercera edició, tot i mantenint la denominació genèrica del premi, fou dedicada a homenatjar algun altre personatge que hagués destacat en el camp cultural. En aquesta ocasió, l’homenatjat fou Mn. Sanç Capdevila, de Maldà. També aparegué una Modalitat B, la qual anava destinada a premiar treballs més curts, i que posteriorment fou redefinida com a modalitat juvenil.

 

4a. convocatòria. Curs 1986-87

El premi queda desert

Aquesta situació motivà la redefinició del premi, ­després dels seus primers quatre anys de vida, que l’havien d’anar forjant com el premi de cultura popular que ara coneixem, actualment sota el patrocini de l’Ajuntament, el Departament de Cultura del govern de Catalunya i l’IES Lo Pla d’Urgell, i amb la col·laboració de la Diputació provincial, l’I.E.I., de la Biblioteca Municipal Magí Morera i del Consell Comarcal.

 

Així doncs, aquest nostre premi, nascut i esquerat a l’IES Lo Pla d’urgell, prenia la seva volada definitiva, la seva majoria d’edat, per dir-ho d’alguna manera. La implicació del centre havia estat decisiva durant aquestes quatre primeres convocatòries: des dels membres del jurat (Enric Vicedo, Ramon Miró, M.Carme Hernàn­dez, Mercè Barallat), juntament amb altres estudiosos i historiadors destacats (Josep Lladonosa, Mn. Antoni Bach, Prim Bertran, Conxita Mir, Josep M. Llobet, Joan Duch, Joan Novell), fins a la celebració dels lliuraments de premis al propi centre, tot i que el primer any tingué lloc al Cinema-Teatre Goya. Sempre s’acompanyaven d’algun acte cultural, com ara conferències de Josep Lladonosa, Mn. Antoni Bach, Francesc X. Ricomà, i actuacions de la Cobla Juvenil de Bellpuig. La data de lliurament se situava cap als mesos de novembre o desembre. A partir d’aquesta edició els premis es convoquen a la tardor i es lliuren a la primavera següent.

Els premis d’aquestes primeres quatre edicions no van poder ésser impresos, car l’acord emparaulat amb la Secretaria de l’IEI no pogué donar els seus fruits a causa dels canvis profunds que sofrí aquesta institució cultural lleidatana en aquells anys. Després de molts anys, l’Associació d’Amics de la Plana d’Urgell va decidir de promoure’n la publicació com una nova sèrie, anomenada sèrie B, de la col·lecció Quaderns de El Pregoner de l’Urgell, ­gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament de la nostra vila. En canvi, a partir de la següent convocatòria, s’inicià la col·laboració amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, encarregades de la publicació de l’obra en una biblioteca especialitzada, dita ­Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, la qual perdu­ra actualment.

 

D’aquesta manera, el Premi Valeri Serra es va convertir a partir d’aleshores, en una eina imprescindible per a la recuperació i divulgació d’un patrimoni cultural que, a banda de la dotació econòmica, la seva publicació la divulgació dels treballs i obres guanyadores.

 

Document Actions