Visita del subdelegat del govern a Bellpuig

Josep Crespín, subdelegat del govern a Lleida, ha estat rebut avui per l’alcalde de Bellpuig, Jordi Estiarte, en el marc d’una trobada al mateix ajuntament i durant la qual han tractat aspectes que afecten tan a nivell de territori, a nivell local i també a nivell polític. 

L’alcalde ha exposat al Sr. Crespin la problemàtica que té el municipi pel que fa a la no disponibilitat de sol industrial desenvolupat. Tot i que el municipi compta amb empreses potents des de fa molts anys instal·lades a Bellpuig i un teixit empresarial important, amb empreses familiars importants dins del seu sector, el fet que el Consorci de la Zona Franca tingui immobilitzada una part important d’aquest sol industrial sense desenvolupar dificulta la instal·lació de noves empreses a Bellpuig. 

Des de l’ajuntament s’ha volgut posar sobre la taula també aspectes com el fet que es puguin fer expedicions de documentació com el DNI i els passaports a Bellpuig mateix i la Concessió d’ajuts per a actuacions de conservació o enriquiment del Patrimoni Històric amb càrrec als recursos procedents de les obres públiques finançades pel Ministeri de Foment i entitats dependents o vinculades; l’anomenat 1,5 cultural, que per Bellpuig seria molt necessari poder-hi accedir per dur a terme l’obra de la muralla del Castell. 

Entre els temes que s’han tractat a nivell de territori, l’alcalde ha volgut centrar especialment l’interès en la deficiència de la línia ferroviària R12. 

El 2013 la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Fomento espanyol van acordar crear nuclis de rodalies a Girona, Lleida i Tarragona, aquest acord va rebre una dotació de 160 milions d’euros. Com a conseqüència d’això, l’any 2014 es van millorar el serveis de rodalies de Tarragona i Girona, amb un increment considerable dels serveis ferroviaris en aquestes dues ciutats. Actualment Girona disposa de 31 circulacions per sentit en la línia Girona Figueres i Tarragona disposa de 28 circulacions per sentit en la línia 1 i 17 circulacions per sentit en la línia 2. 

Les rodalies de Lleida, incloses inicialment al pla, mai no van gaudir d’un increment de la circulació ferroviària i aquest fet ha creat un greuge important per a aquestes comarques i actualment Lleida només disposa de 6 circulacions per sentit a la línia R12 que triguen gairebé 5 hores en cobrir el trajecte entre Lleida i Barcelona via Manresa. Aquesta freqüència i ritme de circulació és del tot insuficient per poder garantir un servei adient a la gent de les poblacions per on passa la línia R12 i per gaudir d’un servei de transport ferroviari similar al que tenen les ciutats de Girona o Tarragona amb una freqüència de convois adequada que comporti un servei ferroviari eficient, de qualitat, democràtic, inclusiu, sostenible i digne del segle XXI que permeti a la ciutadania tenir una alternativa al transport per carretera, molt més contaminant i perillós que el transport ferroviari. 

El Ple de l’Ajuntament de Bellpuig, en sessió extraordinària del dia 15 de juliol de 2019, va aprovar per unanimitat de tots els seus membres un acord per impulsar l’organització d’una plataforma de municipis afectats per la manca de serveis de la línia ferroviària R12 amb l’objectiu d’elaborar un manifest unitari i emprendre totes aquelles accions polítiques i reivindicatives que permetin garantir un servei de rodalies i de circulació de trens regionals d’acord amb les necessitats reals de la població d’aquests municipis. A aquesta moció hi ha donat el seu suport totes les poblacions per les quals passa la línia R12 que són: Lleida, Bell lloc d’Urgell, Mollerussa, Golmés, Castellnou de Seana, Bellpuig, Anglesola, Tàrrega, Cervera, Sant Guim de Freixenet, Sant Martí Sesgueioles, Calaf, Sant Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra, Rajadell, Manresa. Comprenen 6 comarques pertanyents a 2 províncies i representen un total de 277.532 habitants. Segons l’alcalde la millora d’aquesta línia ferroviària no es pot demorar més. 

També Estiarte ha destacat la necessitat del foment de  les polítiques de repoblament de comarques interiors com la de l’Urgell, afavorint la fixació de la població al territori. 

Segons el mateix Estiarte “Per aconseguir aquest repoblament hi ha tres punts claus:

- El paper central de la dona i els joves, que són qui realment garanteixen el relleu generacional i la regeneració demogràfica.

- Millora de les infraestructures: com transport, serveis públics, escoles, consultoris mèdics, carreteres.

- Millora de la connectivitat: Hem d'aprofitar les possibilitats de la fibra d’alta velocitat i les noves tecnologies per garantir aspectes com el teletreball.” 

Estiarte li ha explicat al Sr. Crespín que “els fons Next Generation de la Unió Europea de Mecanismes de Recuperació i Resiliència són una oportunitat que han de contribuir, en gran manera, a desenvolupar respostes efectives al repte energètic i demogràfic que tenim al territori. Perquè això sigui possible, la gestió d’aquests fons han de garantir que estiguin a disposició de la ciutadania i no de les elits econòmiques, que tenen com a plantejament el desenvolupament de grans parcs eòlics o grans extensions de parcs d’energia fotovoltaica.”  L’aposta per a l’atorgament d’aquests fons cap a models productius basats en les comunitats energètiques locals crea unes noves sinèrgies d’empoderament de la ciutadania i de sobirania energètica de les classes populars per a la producció d’una energia verda de proximitat. 

Finalment a nivell polític l’alcalde de Bellpuig ha posat de manifest que creu que és el moment de deixar enrere i superar institucionalment i legalment el règim monàrquic de l’Estat espanyol sorgit del 1978, apel·lant als principis republicans que acompanyaven el fundador del seu partit Pablo Iglesias Posse qui, a les eleccions del 10 de juny de 1910 gràcies al suport de l’aliança republicano-socialista va sortir elegit com a primer diputat socialista de la història amb el suport de gairebé 41000 vots. 

També ha instat al Sr. Crespin a reconèixer, de manera inequívoca la naturalesa política del conflicte entre Catalunya i l’Estat i apostar per una taula de negociació entre el govern català i l’espanyol que permeti afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació, l’amnistia dels presos i exiliats i la fi de la causa general contra l’independentisme en totes les seves formes i a garantir, a la major brevetat possible, l’amnistia dels nostres dirigents polítics i de  totes aquelles persones represaliades per la justícia espanyola per defensar la celebració i el resultat del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, apel·lant al concepte de justícia del senyor Pablo Iglesias fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol:“Sois socialistas no para amar en silencio vuestras ideas ni para recrearos con su grandeza y con el espíritu de justicia que las anima, sino para llevarlas a todas partes”