Sant Joan i la Flama del Canigó

Per entendre el sentit del repartiment de la mateixa cal tenir present que d’una banda, els Focs de Sant Joan són una tradició molt antiga que compartim amb altres pobles europeus, rastre viu del passat que s’ha conservat a Catalunya sense esforç però, que d’altra banda, la Flama del Canigó va ser creada deliberadament a mitjan segle XX, com a enllaç de tota la nació, per alguns catalans del nord, correspostos després, per compatriotes del Principat.

La Flama es guarda tot l’any al Castellet a Perpinyà, monument emblemàtic de la capital del Rosselló ja que era la presó on foren torturats els patriotes catalans que resistiren a l’annexió francesa després del Tractat del Pirineu el 1659, quan el territori dels Comtats, és a dir, les comarques del Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya foren arrabassades al Principat.

L’esperit reivindicatiu que va néixer a la dècada dels anys 50 a Perpinyà per tal de sensibilitzar el nacionalisme català i reivindicar la unió del país perduda el 1659, i que va portar després a encendre una flama amb els rajos del sol per intentar convertir-la en símbol, també es vivia i s’expressava a Bellpuig, com en altres pobles de Catalunya. I així el Grup de Joves La Fontana, cap a la dècada dels 60, s’afegeixen a la inquietud i proposen recollir el testimoni d’aquest símbol per a portar-lo a casa nostra sense massa publicitat, per les dificultats imposades pel règim.

La Flama arribava aleshores a Reus en avioneta des de Perpinyà, camí de Mallorca, València i Alacant, i a Reus la recollien els joves de Bellpuig per repartir-la i portar-la a la vila.

El 1987 un grup reduït de veïns inquiets es van plantejar la possibilitat d’anar a recollir aquesta Flama directament a la pica del Canigó, convertint-se en els pioners de portar la Flama del Canigó a les comarques de Lleida. Fins i tot la capital del Segrià recollia, per mitjà del seu Cos de Bombers, la Flama a Bellpuig.

Arrel d’aquesta activitat, “Tradicions i Costums”, (Òmnium Cultural), que coordinava aquesta activitat a tot Catalunya, va adjudicar a Bellpuig la Ruta de la Flama que va des de Puigcerdà per la Cerdanya, l’Alt Urgell, La Noguera, El Pallars Jussà, La Segarra i l’Urgell, fins a Bellpuig.

Cal destacar que Bellpuig i el Centre Excursionista CIM, van rebre l’any 2007, al Congrés Internacional dels Focs de Sant Joan que es va fer a la vila de Sant Cebrià, a la Catalunya Nord, la distinció de “Guardians de la Flama” per tots els anys ininterromputs que l’han anada a buscar.

Aquest any doncs, sense cap incident, la Flama es va recollir de nou a la pica del Canigó i es va repartir des de Puigcerdà fins a Bellpuig, arribant a la vila, on també van venir poblacions veïnes a buscar-la, i on es va llegir el Manifest que l’acompanya cada any.

Aquest any el Manifest el va llegir el Ramon Timoneda en representació del CIM que va fer un record pel Jordi Tolosa, que durant molts anys va anar a buscar la Flama al cim del Canigó.

Després dels actes previstos per rebre la Flama va tenir lloc un correfocs infantil amb els Espurnetes per portar el foc fins la foguera de Sant Joan, el sopar popular, la revetlla a la que hi van participar més de 450 persones i durant la qual el Club Bàsquet Bellpuig va organitzar el servei de barra i el correfocs a càrrec dels Dimonis Foc Foll.