SALUTACIÓ FESTA MAJOR 2020

DIMARTS 08 SETEMBRE 2020

FESTA MAJOR 2020

Aquest any no tindrem una Festa Major com les que acostumàvem a tenir. De la mateixa manera que aquest any no hem tingut unes escoles, un esbarjo, una llibertat de circulació, una salut, unes relacions socials, una feina com les que acostumàvem a tenir. Aquest any no tindrem una vida com la que acostumàvem a tenir.

El COVID19 ha trasbalsat la nostra realitat i fórem persones inconscients si d’aquest trasbals no en traguéssim una lliçó de vida. Aquesta no ha estat la pandèmia més greu de la Història de la Humanitat, ni tant sols ha estat la pandèmia més greu dels darrers segles. Aquesta ha estat la pandèmia més greu de la història contemporània de la societat occidental, de l’anomenat primer món. Fins ara, poques vegades ens havíem aturat a reflexionar sobre com i perquè les crisis sanitàries i humanitàries s’han anat reproduint incansablement durant dècades als països pobres.

Aquest primer món s’havia instal·lat darrera el vidre blindat que li ha proporcionat la supremacia econòmica mundial i s’havia anat mirant aquestes crisis de cua d’ull, com si la cosa no anés amb ell. Com si les crisis sanitàries i humanitàries fossin només cosa de països condemnats a continuar en l’etern espai del subdesenvolupament endèmic.

Un primer món còmode amb un model neoliberal que durant dècades ha viscut d’esquena i ha posat en perill els dos pilars de la dignitat humana, la salut i el coneixement, tal i com descrivia de manera profètica fa uns set any el filòsof italià Nuccio Ordine a la seva indispensable obra La utilitat de l’inútil, de l’editorial Quaderns Crema.

Aquesta pandèmia ens ha posat a lloc, ha esmicolat aquell vidre gruixut i ens ha fet evident que la supremacia econòmica del primer món i la desigualtat mundial que porta aparellada no blinden la nostra societat de les crisis ni sanitàries, ni humanitàries. Aquesta pandèmia ens ha ensenyat que la supremacia i la desigualtat lluny d’evitar les crisis, les afavoreixen. Aquesta pandèmia ens ha ensenyat que haguéssim hagut de viure pendents de restaurar cada dia amb afecte i dedicació els pilars de la dignitat humana, no maltractant-los, donant-los l’esquena ni posant-los el perill.

Aquesta crisi ens hauria de deixar el llegat de la solidaritat, de la justícia, de l’empatia, el llegat del canvi de mirada i d’actitud cap a la gent desprotegida, vulnerable, el llegat del canvi de prisma cap a una acció solidària que canviï realitats, que acabi eliminant les desigualtats.

Malauradament aquesta crisi ha provocat, en alguns casos, una mirada cap al nostre entorn centrada en la ràbia, en la recerca de culpables, en l’estigmatització d’alguns col·lectius. Malauradament, més vegades de les que caldria, aquestes mirades s’han centrat en la nostra gent jove. S’ha repetit un mantra que correm el perill que a força de repetir-lo el donem per cert, que la nostra gent jove no és responsable, és insolidària, no pensa en el futur i en el benestar col·lectiu, que han tingut conductes irresponsables en plena pandèmia i així els anem carregant nous estigmes a les espatlles,

Com si no n’hi hagués prou amb l’herència que el estem deixant. Una estructura social basada en uns sistemes productius i en unes formes d’organització que els han reduït l’espai vital a la mínima expressió, que els ha deixat sense un rumb, que els ha fet perdre aquell relat que els connectava amb el passat i tampoc no els ha facilitat un relat que els pugui connectar amb el seu futur. Una herència de precarietat laboral i vital.

Caldria fugir dels estigmes i posar en relleu les virtuts de la nostra gent jove, de les iniciatives solidàries que entre la gent jove ha fet sorgir l’actual pandèmia. Caldria posar en relleu que saben autoorganitzar-se, que tenen molt arrelats principis universals com la justícia, la igualtat, la solidaritat, la no discriminació; que la seva fidelitat a aquests principis els han impulsat a crear, a Bellpuig i Seana, en plena pandèmia un grup destinat a satisfer les necessitats de gent gran i no tant gran que, per por o per prescripció mèdica, no podien sortir de casa a buscar els productes de primera necessitat.

No hauríem d’estigmatitzar la gent jove com tampoc no hauríem d’estigmatitzar l’activitat cultural, que s’ha endut un dels pitjors cops de la pandèmia, La cultura, és coneixement, és vida, és futur, és condició humana. La condició humana és música, és teatre, és art, és riquesa espiritual, és cultura.

Aquest any, a Bellpuig farem Festa Major i no serà com les altres, la farem com acostumem a fer les coses darrerament, amb mascaretes, des d’una cadira, amb distància, amb olor de gel hidroalcohòlic, aforaments limitats, actes tancats amb cita prèvia.....

Però a Bellpuig aquest 2020 alimentarem les nostres ànimes amb cultura perquè no creiem en els estigmes, perquè les persones necessitem la nostra gent jove i necessitem el coneixement i la cultura per alimentar la nostra riquesa espiritual, per albirar un futur millor que aquest present que ens toca viure, un futur amb un horitzó en que tota la Humanitat es pugui mirar d’igual a igual i ho pugui fer després d’haver satisfet la seva necessitat de riquesa espiritual, després de restaurar els pilars de la dignitat humana. Un futur on la salut i el coneixement siguin els valors fonamentals de la societat i que aquesta salut i aquest coneixement siguin un reflex dels valors, la mirada, l’escalfor, el compromís i la vitalitat de la nostra gent jove.

 

Bona Festa Major

 

Jordi Estiarte Berenguer

Alcalde de Bellpuig

Document Actions