Presentació del Llibre Misa Funeral de Jaume Barrull a Bellpuig
El dilluns 15 d'octubre a les 7 de la tarda a la Sala de conferències de la Casa de Cultura de Bellpuig, la Biblioteca Municipal Isidor Cònsul va organitzar la presentació del llibre “Missa funeral” de Jaume Barrull.
DIMECRES 17 OCTUBRE 2018
A la presentació, hi va assistir l’autor del llibre, Jaume Barrull Pelegrí, i va anar a càrrec del seu fill Jaume Barrull Castellví, periodista llicenciat en sociologia.
A “Missa funeral”, la segona novel·la de l’historiador Jaume Barrull, aquest hi bolca tot el seu coneixement i ofereix al públic una obra costumista que permet entendre què va ser la Guerra Civil i la postguerra.
El relat està ambientat en un petit poble imaginari de l’Urgell, però que ben bé podria representar qualsevol municipi català.
La presentació del llibre “Missa Funeral” de Jaume Barrull, comptava amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bellpuig i Saladrigues Impressors i Llibreters.
Jaume Barrull Pelegrí
(Lleida, 1947). És historiador i ha estat professor d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida. Ha publicat diferents estudis principalment sobre les comarques lleidatanes durant la primera meitat del segle XX; també ha col·laborat en diferents obres col·lectives sobre la Història de Lleida.
El 2015 es va estrenar en el camp de la narrativa amb el llibre Ànimes batudes, una novel·la ambientada en l’època de la guerra civil de 1936-1939.
Missa funeral de Jaume Barrull Pelegrí, Pagès Editors, 2018.
A través de les reflexions i de les vivències de tots plegats, Jaume Barrull, narra, amb precisió, el món català de la postguerra civil: el de la repressió i el culte als màrtirs de la Cruzada, el de l’estraperlo manejat per les fortunes de tota la vida i per aquells que un full de serveis bèl·lics els cobreix àmpliament les espatlles i els permet fer fortunes fàcils i ràpides, els canvis en la vida quotidiana, les dificultats de la majoria per sobreviure en un món hostil.
Sinopsis:
La mort de la mestressa de la casa principal de Sant Bernat de Riucorb (San Bernardo de Urgell segons el nomenclàtor imposat pels franquistes) no va deixar indiferent ningú.
Ni a aquells que, per una raó o altra, es creuen amb l’obligació d’assistir a l’enterrament de la Coronela, un ritual que la Torre Gran ha convertit en una manifestació més de poder, ni a aquells altres que tenen motius més que justificats per quedar-se a casa, però que de cap manera poden desentendre’s del prolongat lament de les campanes.