L'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida recorda a Bellpuig els 20 anys de la rehabilitació del Teatre Armengol

Diumenge el Teatre Armengol de Bellpuig es va engalanar per a celebrar els 20 anys de la seva restauració i reobertura. 

Com el dia que va obrir les seves portes de nou, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, va oferir un magnífic concert per a recordar l’efemèride. 

L’alcalde, Jordi Estiarte, va destacar el paper del Sr. Josep Pont, alcalde d’aquella època, com a impulsor de la recuperació de l’edifici i en nom de l’Ajuntament li va lliurar una placa com a reconeixement. 

El Teatre Armengol és un edifici d’ús públic que esdevé un exemple arquitectònic representatiu situat a les acaballes d’un període de tendència general eclèctica classicitzant de la formació acadèmica noucentista del seu projectista. 

L’arquitecte fou el Sr. Manuel Cases i Lamolla, nascut a Lleida l’any 1.900 i que va cursar els seus estudis a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. El van distingir amb el primer premi i dos accèssits a l’Exposició Internacional de l’any 1.929. El constructor va ser l’empresari de la vila, Francesc Montoy. 

La façana principal, orientada a migdia, protagonitza l’alçat urbanístic nord de la Plaça Ramon Folch de Bellpuig. És una construcció de maons que imiten elements arquitectònics clàssics. La disposició d’aquests elements: frontó de coronament, cornises amb motllures, murs apilastrats, portes i altres obertures, és simètrica, amb tres portalades a la planta baixa i tres finestrals rectangulars a la primera planta, damunt dels quals hi ha una obertura rodona. 

La façana lateral del carrer Isabel de Casanoves, també de fàbrica de ceràmica, té un disseny més senzill i funcional, sense la voluntat de formalització arquitectònica de la façana principal. 

La planta de l’edifici té una superfície de 856 m2. La seva disposició geomètrica és trapezoidal, de 40 m de llarg per 21,4m d’ample, de mitjana. La superfície del vestíbul, platea, amfiteatre i espais auxiliars, suma, en total, 1.476,87 m2. 

La platea, les llotges i l’amfiteatre en voladís, mantenen les seves característiques originals amb l’ornamentació classicista de les motllures de guix i ampits en coll de cigne que, a més, controlen i milloren, per primer reflex, les característiques acústiques de la sala. 

Aquest teatre es va inaugurar l’any 1.947 com a Cinema Goya. El propietari, el Sr. Josep Armengol Roca, el va fer construir perquè l’altre teatre que hi havia a Bellpuig, també de la seva propietat, el Victòria, s’havia quedat petit. 

El Sr. Armengol era molt amant de la música i tenia la intenció de batejar-lo amb algun nom d’un personatge wagnerià (Wagner era un dels seus compositors predilectes) però l’acabament de l’obra coincidint amb l’etapa immediatament posterior a la derrota d’Alemanya durant la segona guerra mundial, desaconsellà aquesta elecció. Va decidir-se doncs pel nom Goya, “de moda” en aquells moments pel que fa a cinemes i teatres.

De 1984 a 2003 l’edifici va romandre tancat. L’Ajuntament de l’època va veure necessari tornar a obrir el teatre, tant per fer efectiva l’aspiració popular de recuperar un patrimoni molt preuat en procés de degradació, com per dotar Bellpuig d’un edifici degudament condicionat per a acollir les activitats que abans feia el Teatre-cinema Goya, però amb els nivells de comoditat, seguretat i qualitat exigibles en els temps actuals i acordà, amb el vot unànime de tots els regidors, l’adquisició, reforma i rehabilitació del mateix. 

L’edifici va ser declarat bé cultural d’interès local (BCIL) per acord del Ple del Consell Comarcal de l’Urgell de data 19 de febrer de 2001.