Homenatge a l’Orfeó Joventut de Bellpuig a la Festivitat de Sant Antoni de la Sitja

Avui diumenge 17 de febrer, Bellpuig celebrava la Festivitat de Sant Antoni de la Sitja, una festa de caire històric i municipalista que es va recuperar l’any 1993 i des de llavors ha servit per homenatjar els alcaldes i regidors de la vila i diferents entitats locals en funció de la seva antiguitat.

DIUMENGE 17 FEBRER 2019

La Festivitat de Sant Antoni de la Sitja, segons explica el Folklorista Valeri Serra i Boldú al Calendari Folklòric de l’Urgell, se celebra a Bellpuig des del 1646 fruit d’un vot del poble a Sant Antoni, ja que aquest va guardar de la mort al batlle i els paers que van ser, segons explica la tradició oral, tancats dins d’una sitja on les tropes castellanes van abocar oli bullent.

Aquest any, l'homenatge es feia a l'Orfeó Joventut de Bellpuig, amb motiu del seu centenari.

Els actes de la festa han començat a les 12 del migdia amb una missa d’acció de gràcies a la parròquia de Sant Nicolau.

Després de la missa ha tingut lloc a la Casa Carme Serra, l’acte d'homenatge a l’Orfeó Joventut i la inauguració d’una exposició dedicada al seu centenari, que conté fotografies i records diversos.

L’acte d’homenatge l’ha obert l'alcalde de Bellpuig, Sr. Salvador Bonjoch, amb un parlament en què ha lloat a l’Orfeó Joventut i tots els cantaires i directors que n’han format part al llarg d’aquests cent anys, per la seva contribució en la cultura musical de la vila de Bellpuig i d’arreu dels països catalans.

L'alcalde, també ha fet una menció especial a la figura de Narcís Saladrigues, que estava a present a l’acte. Bonjoch s’hi ha referit com una peça vital per a la història de l’Orfeó Joventut de Bellpuig, i per a la música i la cultura del país; i l’ha felicitat per la seva importantíssima aportació en aquests àmbits.

L’acte ha continuat amb la intervenció de la presidenta i la secretària de l’Orfeó, que han fet un compendi de la història de l’entitat.

Seguidament ha pres la paraula l’actual director de l'Orfeó Joventut, Albert del Viso, que ha agraït la implicació rebuda per part de l'Ajuntament de Bellpuig en l’organització dels actes del centenari de l'Orfeó, i ha presentat els actes commemoratius del centenari de l'Orfeó Joventut, que s'esdevindran durant tot l’any.

Per cloure l’acte, l'alcalde i la regidora de Cultura, Sra. Anna Quesada, han obsequiat a l’Orfeó Joventut, amb una reproducció de l’escut de la vila de Bellpuig.

A la sortida, l’Orfeó Joventut s’ha acomiadat dels assistents amb la interpretació de “Els Segadors”.

Durant el primer semestre de l’any 2019, l’entitat ha organitzat un cicle de 6 concerts en diferents espais de la població.

En el primer concert del Centenari de l'Orfeó Joventut, la formació interpretarà la “Missa brevis in F major, K.192” de Wolfgang Amadeus Mozart.

Aquest concert tindrà lloc el dissabte 23 de febrer a les 20 hores a l'església de Sant Nicolau. (Entrada gratuïta).

El proper concert serà un concert de música de cambra al Teatre Armengol el dia 3 de març a les 12.00 hores.

Exposició dedicada al centenari de l’Orfeó Joventut.

L’exposició es podrà visitar durant les setmanes vinents, els dissabtes i diumenges de les 10 del matí i fins a les 2 del migdia.

Breu ressenya de la Festivitat de Sant Antoni de la Sitja de Bellpuig.

Segons explicava el folklorista Valeri Serra al Calendari Folklòric de l’Urgell, la festa se celebrava a Bellpuig des de 1646 fruit d’un vot del poble a Sant Antoni, ja que aquest (explica la tradició oral) va guardar de la mort al batlle i els paers que van ser tancats dins d’una sitja on les tropes castellanes van abocar oli bullent...

L’any 1993, l’Ajuntament de Bellpuig va recuperar aquesta festa que es va convertir en motiu d’homenatge local i que es desenvolupa cada mes de febrer.

Durant els primers cinc anys, es va homenatjar les persones que han desenvolupat les tasques d’alcalde i els diferents regidors que ha tingut el consistori. A partir de l’any 1998, es comencen a realitzar homenatges a les entitats de la vila (socials, culturals, esportives) en funció de la seva antiguitat, tot alternant, quan hi ha hagut canvis a alcaldia, l’homenatge al corresponent alcalde i els seus regidors.

L’“Orfeó Joventut” de Bellpuig (1919-2019).

L’Orfeó Joventut de Bellpuig feia la seva presentació pública el 30 de juny de 1919, seguint l’esclat progressiu i constant que es vivia al país, de l’anhel cultural i d’inquietuds patriòtiques que van néixer amb l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau l’any 1834.

Com un tret de sortida que fa manifestar el desig de ser del nostre poble, van apareixent en tots els camps de l’activitat humana, personatges que amb el seu carisma sembren anhels culturals i inquietuds patriòtiques.

En el camp de les entitats musicals s’inicia, a partir de 1834, un moviment amb cors d’homes que desvetllaven inquietuds socials. La burgesia va crear el Liceu i Josep Anselm Clavé, amb el seu primer cor L’Aurora (1845). Posteriorment el van seguir la creació de l’Orfeó Català (1891), amb un cor mixt i a les comarques lleidatanes el segueixen la creació de l’Orfeó Lleidatà i altres com el Cerverí.

A Bellpuig, ja el 1889 es va crear el cor d’homes l’Amistat Bellpugenca i posteriorment, la Barretina (1911), que van precedir l’Orfeó Joventut (1919), sota la direcció de Ramon Saladrigues. Les seves actuacions comprenien obres de Bach, Millet, Morera...

L’any 1921 actua a la festa amb motiu del restabliment de la Mutualitat Escolar i col·labora aportant diners a la campanya a favor dels soldats bellpugencs de l’Àfrica.

A primers de juny de 1922 acut a Lleida amb els orfeons de Cervera, Tàrrega i Balaguer a rebre solemnement l’Orfeó Català, l’entitat capdavantera del país.

De 1923 a 1929, amb la dictadura de Primo de Rivera, no hi ha constància de la seva activitat, possiblement per la intervenció governativa.

A partir de 1930 torna a tenir activitat fent sentir la seva veu en caramelles, concerts a la vila i en altres pobles i ciutats. També en actes de col·laboració en Festes benèfiques, en altres d’acolliment d’altres entitats com l’Orfeó Borgenc i amb la participació a l’Aplec celebrat a l’estadi de Montjuïc.

L’any 1931 s’admeten més noies, a partir de 15 anys, i es prepara un solemne concert, que es féu al teatre Victòria el 24 d’abril de 1932 amb un programa exigent, ja que una de les obres era Pàtria Nova d’Eduard Grieg, amb acompanyament orquestral. Es van oferir també cançons amb intervenció de solistes com Camil Garriga, baríton, i els nois tiples Valentí Raurich i Manuel Mata. Aquest concert es va presentar com una reaparició, segons escriu un cantaire a Lo Pregoner.

Aquest mateix any l’Orfeó va a Belianes i participa a l’Aplec de Tàrrega en homenatge al mestre Josep Guell.

En aquesta època, de 1933 a 1936, les activitats van creixent a la vila com a fora, amb concerts a Anglesola, Guimerà, Lleida, El Poal, acollint a la vila l’Orfeó Lleidatà, participant a la Festa dels Dolors, celebrant els aniversaris de la República, organitzant concerts per a familiars i protectors i conservant les caramelles.

Després del forçat silenci (1936-1946), es viuen moments més baixos de moral i Ramon Saladrigues, afectat per certs incidents, es mostra reticent a reorganitzar l’Orfeó, però l’any 1947, en ocasió d’una Festa d’agermanament a la Parròquia i després de la insistència de personalitats com el Dr. Josep Pont i Gol es recupera l’ambient favorable per a l’entitat tot i que l’Orfeó ha de guanyar-se la legalitat afiliant-se a “Educación i Descanso”, l’única via possible per retornar a les activitats.

Durant l’etapa que va de 1947 a 1953, l’Orfeó aplega més de 120 cantaires, d’una gran diversitat ideològica que, units per la música, aconsegueixen conservar amb bon nivell la flama de la cultura musical.

Es participa a la Festa dels Dolors, a la Festa Major i a la Peregrinació de la Mare de Déu de Fàtima pels pobles d’Urgell.

Es fan cèlebres castanyades amb vetllada musical, hi ha també el record als orfeonistes difunts, concerts al Casal Parroquial, es participa a l’Aplec de Montserrat (1951), al Congrés Eucarístic de Barcelona i a la consagració episcopal del Dr. Pont (1952).

La mort sobtada de Ramon Saladrigues, el mes de gener de 1953, deixa l’Orfeó en una fràgil situació mantenint un mínim d’activitat, i encara de forma intermitent, amb l’ajut de Francesc Saladrigues.

Després d’uns anys de silenci arriba a Bellpuig l’impuls de les noves generacions corals que, a comarques de Lleida, lidera Lluís Virgili amb l’Orfeó Lleidatà, el qual col·labora a reanimar l’Orfeó Joventut i n’assumeix la direcció Vicenç Capdevila. En aquesta època (1964-1968) l’Orfeó participa als Aplecs de Santa Cecília, que organitzen les corals capdavanteres del país, i també als primers Aplecs de terres lleidatanes a Solsona (1966), a Bellpuig (1967) i a Balaguer (1968).

En ocasió d’una festa d’homenatge a Mn. Jesús Capdevila a mitjans dels anys 70, per iniciativa de Narcís Saladrigues, l’Orfeó Joventut torna a l’activitat sota la direcció del mateix Narcís Saladrigues i de Maria Pilar Calafell. Acte seguit, la Maria Pilar Calafell n’assumeix la direcció fins ben arribada l’època dels 80 quan en pren el relleu per un bon període de temps Mn. Josep Vila, conegut al poble com Mn. Kubala.

Posteriorment, Mn. Josep Malé assumeix el càrrec de director de l’Orfeó fins a darrers dels 90. Un període que donarà pas al retorn de Narcís Saladrigues a la direcció de l’Orfeó Joventut durant un període de temps on la coral viu èpoques d’estabilitat amb una trentena de cantaires aproximadament.

Arribats a l’època del 2000 en Narcís Saladrigues dirigia l’Orfeó i feia classes de cant coral a l’escola de música de Bellpuig. Allà va engrescar alguns alumnes a participar en alguns concerts acompanyant a l’Orfeó, entre d’altres l’actual director Albert del Viso que a l’edat de 12 anys hi comença com a cantaire.

Més endavant, fruit de la voluntat de Narcís Saladrigues de cercar un director col·laborador comença a ensenyar a Albert del Viso alguns conceptes de direcció i l’inicia en la direcció en alguns assajos. Des de la coral es facilita formació a través de cursos de direcció a l’Albert del Viso i ben aviat, cap al 2003 exerceix ja tasques de segon director.

Al 2006 l’Albert del Viso assumeix el càrrec de direcció de l’Orfeó Joventut fins a l’actualitat. Pren el relleu de Narcís Saladrigues i l’Orfeó viu una primera etapa difícil fruit de la manca de prou cantaires, el traspàs d’alguns d’ells i la nova etapa acompanyada de canvis socials que, fruit de la diversitat i la quantitat d’associacions, la varietat d’activitats i les noves tendències, no afavoreixen gaire incrementar el nombre de cantaires a l’Orfeó.

Poc a poc, però l’Orfeó retroba el camí amb la participació de nous cantaires joves, alguns alumnes de l’escola de música i altres nous cantaires de l’Orfeó i afronta la dècada del 2010 en endavant amb prou estabilitat. És llavors quan la coral decideix assumir nous reptes i fer un salt endavant en el repertori. Per una banda es decideix mantenir l’esperit de cura cap al repertori tradicional i la llengua catalana i per l’altra enfocar també nous repertoris de caire clàssic i d’una dificultat elevada, assumint així que el paper de l’Orfeó Joventut és vetllar per la cultura i la tradició catalanes i també per la cultura musical amb l’escriptura dels grans compositors barrocs, clàssics i romàntics, recuperant així l’esperit fundacional de l’Orfeó, doncs si ens fixem en el repertori del primer concert de l’entitat ja hi ha una mirada als grans compositors com Bach i als grans de la música catalana com Millet, Pérez Moya o Morera.

*Ressenya històrica realitzada a partir del text escrit per Narcís Saladrigues l’any 2001 en motiu que l’homenatge que es va fer a l’Orfeó Joventut per Sant Antoni de la Sitja d’aquell any i de les aportacions del director actual, Albert del Viso.

Galeria d'imatges

Document Actions