Bellpuig reivindica Isidor Cònsul amb l'acte “Isidor Íntim”

El divendres 6 de setembre a les 8 del vespre al Teatre Armengol de Bellpuig, la població homenatjava al seu fill il·lustre Isidor Cònsul, amb un acte que portava per títol “Isidor Íntim”, ara que tot just es complexen 10 anys del seu traspàs.

L'editor, crític literari i escriptor, Isidor Cònsul, era reivindicat mitjançat la lectura de poemes d'alguns dels seus autors preferits, i d'interpretacions musicals, en una vetllada que comptà amb l'assistència de l'esposa i els seus dos fills, i de nombrosos amics i personalitats de l'àmbit polític que els acompanyaven, entre els quals hi havia l'alcalde i el regidor de Cultura de Sant Just Desvern on Cònsul residí part de la seva vida.

L'alcalde de Bellpuig, Sr. Jordi Estiarte, va obrir l'acte enaltint la figura de l'Isidor Cònsul, i exposant el que per a ell representa: “la llengua, la militància, la passió, la cultura, la literatura, els mots i la dedicació”. Tot seguit prengué la paraula el Sr. Francesc Teixidó, que fruit de l'amistat estreta que l'unia amb l'Isidor, descobria “l'Isidor íntim” a través del relat d'anècdotes i moments compartits.

A partir d'aquest moment es va donar a pas a la lectura de poemes i les interpretacions musicals, que diferents oradors i músics oferien al públic forma desinteressada.

La darrera intervenció dalt l'escenari va anar a càrrec de l'esposa de l'Isidor i els seus dos fills, que emocionats agraïren l'assistència i l'acompanyament rebut en l'acte, que tal com expressaven “surt del cor” i “fa recordar-lo i fer-lo present”.

Com a mostra de gratitud a la Vila de Bellpuig, la família de l'Isidor Cònsul va obsequiar a la població amb un recull de 10 punts de llibre que contenen textos de l'Isidor.

Isidor Cònsul. Bellpuig, 1948 – Badalona, 2009.

La biblioteca municipal de Bellpuig porta el nom d’Isidor Cònsul en record i homenatge de qui fou editor, crític literari i escriptor Bellpugenc i català destacat per ser director d’Edicions Proa entre 1998 i 2009.

Isidor Cònsul va néixer el 14 de juliol de 1948 a Bellpuig (Urgell), però residí part de la seva vida a Sant Just Desvern (Baix Llobregat). Estudià Magisteri i Filologia romànica, i es doctorà en Filologia Catalana l'any 1991, alhora que exercí de docent a l'escola Súnion i en diferents instituts i universitats.

Apassionat de les obres de Jacint Verdaguer, publicà la col·lecció "Totes les obres" (2002-2006), formada per quatre volums que recollien tota l'obra de teatre, poesia i prosa de l'autor. També redactà per a Catalunya Ràdio els guions del programa Verdaguer, 100 anys, emès l'any 1988. Com a autor, elaborà dos dietaris: Cinc estacions. Un dietari (1998) i Tractat de geografia (2008), peces literàries on expressà les seves experiències, referents literaris i paisatges vitals.

Va exercir de secretari del Centre Català del PEN i de l'Ateneu Barcelonès, així com de com de professor i col·laborador d'alguns mitjans de comunicació en català, com l'Avui, El Temps o Serra d'Or. També va ser cap de redacció de la publicació Catalan Writing del PEN. Fou membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC). L'any 2008 va rebre el premi Ciutat d'Olot-Marià Vayreda per la seva última obra, Tractat de geografia.

Isidor de Jove.JPGsignatura Isidor Consul.JPG

Morí la tarda del dijous 27 d'agost de 2009 a l'Hospital Trias i Pujol de Badalona (Barcelonès), a l'edat de 61 anys, a causa d'un càncer de pulmó que tenia des de feia un any i mig. El funeral se celebrà el dissabte 29 d'agost al tanatori de les Corts de Barcelona i hi assistiren mig miler de persones, algunes de les quals eren destacades personalitats del món de la política i la cultura catalana, com ara Jordi Pujol, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Manuel Tresserras, Vicenç Villatoro, Sebastià Alzamora o Víctor Alexandre. El seu cos fou incinerat i les cendres reposen en els quatre punts essencials de la seva geografia particular: a Bellpuig –el poble natal–, a Sant Just Desvern –on va viure a partir del 1980–, a Cervera –el poble de la seva dona, Romi Porredon– i a Espés –el poble del seu pare, que forma part del municipi de les Paüls, a la Franja de Ponent.

Els seus lligams amb Bellpuig són significatius, des de la seva infantesa, joventut i també quan es trasllada a viure per motius professionals a Sant Joan d’Espí. Vinculat en tots els àmbits culturals de la vila, va ser impulsor del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, va organitzar presentacions de llibres a la biblioteca que actualment porta el seu nom i col·laborant amb El Pregoner d’Urgell amb una colla d’articles i amb els escrits en els quaderns “Gent de casa”, editats cada any amb motiu del premi i dedicats a fer memòria o homenatge a personatges de la vila o vinculats amb la mateixa. Coordinà també la realització del Llibre de Bellpuig. Una història gràfica (Bellpuig, 2007) i en redactà tres capítols.

Entre els premis i reconeixements destaquen:

Nit de l'Edició - Atlàntida al millor articulista en català (1997)

Eduard Rifà de guions radiofònics, per Verdaguer, 100 anys (1988)

RAC de guionatge, per Verdaguer, 100 anys (1988)

Ciutat d'Olot - Marià Vayreda de narrativa, per Tractat de geografia (2008).