L'economia ha estat de sempre basada en la terra: primer fou una agricultura de subsistència limitada per l'absència d'un mercat important i l'escassa circulació monetària. Al llarg de la primera meitat del segle XX augmentà el nivell de vida amb la diversificació econòmica dirigida sobretot vers la transformació de productes del camp i des de mitjans de segle, amb alts i baixos, s'ha afermat el sector industrial i ha sorgit amb més força el sector de serveis, especialment el comerç.

A nivell agrícola, Bellpuig ha estat condicionat pel canal d'Urgell, que rega gran part del terme municipal. Els principals conreus són el farratge, les hortalisses, els cereals i la fruita (la poma ostenta la denominació de qualitat "Poma Plana de l'Urgell"). Terme municipal de 3.503 ha, 2.515 són de regadiu i 756 són de secà. La propietat és molt repartida i el nombre de parcel·les dedicades a cultius és de 3.585. L'agricultura de Bellpuig en conjunt té un alt rendiment gràcies a la qualitat de la terra i la mecanització del camp. Per al millorament dels regadius també es van construir, per tot el terme, bassals de dipòsit que acumulen l'aigua a la nit per no haver de regar fora de les hores de sol. En el terreny associatiu, hom destaca la Cooperativa del Camp (1943).

La indústria sorgida al segle XX es basà inicialment en la transformació dels productes agrícoles: molins d'oli, de pinso, farineres, destil·leries d'alcohol, fàbriques de confits i dolços, de sulfurs, de galetes i de pasta de sopa. Els turons argilosos afavoriren la instal·lació de quatre teuleries, mentre que la renovació d'arbres donà lloc a serradores mecàniques. Des dels anys seixanta s'ha donat una tendència remarcable a la concentració, a l'ampliació d'empreses i a l'aparició de factories de gran producció. Entre aquestes destaquem les plantes industrials de pre-fabricats per a la construcció, de bigues i de tubs de formigó. Arran de la primera crisi del petroli, l'any 1973, algunes d'aquestes indústries desaparegueren. La revifalla de la segona meitat de la dècada dels anys vuitanta es va notar certament en una població com aquesta, sobretot perquè gaudeix de bones vies de comunicació i per la situació en un eix de fort potencial per la industrialització, com és l'autovia. Es mantenen les fàbriques de dolços, les teuleries i les bòbiles, les pedreres extractores d'arena i grava, la foneria d'alumini, la indústria dels derivats del porc i les serralleries. Ha aparegut també una fàbrica de confecció amb disseny propi, una empresa dedicada a la fabricació de sistemes electrònics aplicats a l'agricultura, una planta dedicada a la fabricació de cable elèctric, i una altra que fabrica taps de suro. Cal destacar també la farinera, una empresa de plàstics i una de llavors. Un dels màxims exponents del sector comercial és la Llotja Avícola, Agrícola i Ramadera, creada l'any 1969. Abastava inicialment comarques de Catalunya i part de l'Aragó. La iniciativa de la seva creació va partir de diferents productors i comerciants avícoles i ramaders, que van promoure davant l'ajuntament de la vila la creació de la junta de Foment de Mercats i van constituir la comissió de Fires i Mercats a fi de donar protecció institucional a les activitats de llotja. El primer dia de reunió va ser el 14 de juliol de 1969 a l'hostal Bellpuig, on es va ubicar la seu de la Llotja. I l’activitat va començar amb la cotització del pollastre i el porc. El mes de maig del 1971 es formà oficialment la nova taula de cotització del sector d’ous. I el mes de desembre del mateix any la llotja quedà inscrita en el Registre Especial de Mercats a Origen del Ministeri d'Agricultura. L'any 1981 la Comissió Gestora de la Llotja acordà crear una nova taula de cotització: la del sector del conill. L'any 1985 s’aproven uns nous estatuts adaptats a la regulació establerta pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat per a les llotges i mercats a Origen de Catalunya. I l’any 1988 l'Ajuntament de Bellpuig que des d'un principi havia adoptat la llotja com a organisme municipal, acorda crear el Patronat Municipal de Tutela i Promoció de la Llotja. El 3 de Juny de 2000, el Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya inaugura la nova seu amb unes instal·lacions adequades a l’activitat i dotada de l’equipament tecnològic necessari. Finalment, el 7 d’octubre de 2001 es constitueix el Consorci de la Llotja, un ens local que en tutelarà la seva evolució i funcionament. Les institucions que constitueixen aquest Consorci, son: DARP, Diputació de Lleida, Ajuntament de Bellpuig, Consell Comarcal de l’Urgell, Càmera Oficial de Comerç i Industria de Tàrrega, Cooperativa del Camp de Bellpuig, i l’associació Foment de Mercats de Bellpuig. Més endavant s’hi afegeix Cambra Agrària de Lleida. Avui doncs, tota l’activitat de llotja es desenvolupa a les noves instal·lacions situades a l’Av. de Lleida, 81 de la població; les sessions de preus es realitzen els dimarts, dijous i divendres de cada setmana durant tot l’any, i s’alternen amb altres reunions i activitats no periòdiques i programables. La Llotja estableix uns preus orientatius que regeixen bona part de les operacions pròpies dels diferents sectors que estan inscrits, amb una molt notable incidència en tot l’estat. Les Taules o Juntes de Preus es reuneixen en taules independents per sectors i productes, (avícoles, agrícoles i ramaders), sota el control d’un president-moderador aliè a l’activitat i tutelat per un reglament propi de la llotja. Els components de les Juntes de Preus de sector formen un comitè consultiu que valora la situació de mercat i estableix uns preus per acord majoritari del 80 %. Tot i això, quan l’acord és impossible, i prèvia votació, és el president-moderador de taula qui fixa els preus amb imparcialitat, preu que certificarà desprès, i amb ell un representant de cada sector. Els preus obtinguts regiran tota la setmana i són un referent molt important per tot l'estat. tornar a dalt

La ramaderia ha esdevingut un altre puntal del sector primari. El règim principal és l'estabulació de ramat en granges per compte d'altri, generalment grans cooperatives, sobretot en el cas de l'avicultura. La importància d'aquest sector ha motivat la creació d'un llotja agrícola-ramadera des del 1969 que els dimarts reuneix a la vila empresaris, comerciants i ramaders per formalitzar operacions i establir preus a nivell estatal. Aquesta llotja, un dels primers mercats d'origen establerts, és coneguda arreu.