al contingut a la navegació Informació de contacte

El Castell

El castell de Bellpuig sembla tenir els seus orígens al segle XI, però va ser durant el segle XII quan es consolidà com a pertanyent a la família dels Anglesola i en concret a la seva baronia. A finals del segle XIV s’extingí aquesta casa, i totes les seves propietats passaren a mans dels Cardona.

 

Durant la guerra de Joan II la fortalesa tingué un paper molt important, i acabada l’escomesa bèl·lica, es reformà l’edifici. A mitjans del segle XVI sembla que l’estat del castell era molt bo, doncs sovint s’hi allotjaven els seus senyors, a més de altres personalitats com Felipe el Hermoso (1502) o l’emperador Carles I d’Austria (1523, 1529 i 1543), l’emperadriu Isabel de Portugal, Carles V d’Alemania... fins i tot Felip V hi va dormir el 1701, abans de la guerra que va capgirar el futur del país. També hi va néixer Joan de Borja i un Cardona que va ser Bisbe de Vic.

 


castell 4.JPG

Al segle XVIII es fortificà l’edifici amb motiu de la Guerra de Successió, però acabada la guerra, començà l’època de decadència amb el progressiu absentisme dels senyors.

 

Del 1788 al 1792 es van fer algunes reparacions a les parets, algun pis i la teulada. El 1809 els francesos ocuparen el castell de Bellpuig, encara ben conservat. Al 1811 es produí la destrucció parcial del castell per la voladura d’una mina i poc a poc les runes foren utilitzades com a pedrera, fins arribar a l’espoli gairebé total. Concretament l’any 1861 el duc de Sessa autoritzà des de Madrid la subhasta i venda de la fusta i la pedra del castell.

 

Les restes de l’edifici foren finalment arrendades per l’Ajuntament a partir de 1920 i diferents entitats i associacions utilitzaren els baixos del castell com a lloc de reunions. Més tard, passà definitivament a propietat del municipi. L’any 1951 es construïren les escoles públiques sobre la primera planta del vell castell. A partir del 1968 s’endegaren pel jovent de la localitat diferents projectes de netejar les cambres de la vella construcció i destinar-les per a locals de les diferents entitats de la població. També s’aprofità algun espai per instal·lar serveis públics.


castell 3.JPG

Actualment, els baixos del castell disposen d’una sala d’actes amb cabuda per a 148 persones, una sala polivalent, una sala d’assaig per a grups musicals i una sala cedida a una de les entitats de la vila per a realitzar-hi les seves activitats. A la primera planta hi ha l’escola municipal de música i l’escola de dansa.

 

El castell de Bellpuig és una construcció de planta quadrangular. Els quatre vèrtex són orientats perfectament cap a cadascun dels punts cardinals. Els murs més llargs són paral·lels, de 58,40 m el nord-oest i 57 m el sud-est, però els més curts no ho són, ja que el mur nord-oriental de 51,90 m és l’únic que forma angle recte amb els altres dos murs indicats, mentre que el sud-occidental, amb 52,20 m és el que trenca lleugerament la disposició regular.


castell 1.JPG 

Actualment el castell resulta poc vistós i costa fer-se una idea de la seva dimensió original. L’espoli de les seves pedres l’han deixat reduït pràcticament al nivell inferior. La banda sud-est conserva gairebé sencer el mur corresponent al primer pis, i és on encara es pot gaudir d’una panoràmica relativament monumental de la vella fortalesa. Els dos pisos de les escoles, afegits modernament, aconsegueixen donar una idea de l’alçada que ocuparia originalment la senyorial construcció.

 

L’interior de la part baixa del castell és solament conegut de manera parcial, ja que sols té accessibles dues galeries situades paral·lelament a cada costat llarg de l’edifici.

 

El castell de Bellpuig correspon a la fortalesa de tipus predominantment residencial que es construeix per l’aristocràcia durant el segle XVI, en la qual, sense oblidar la funció defensiva de tota fortificació, té un paper destacat, per no dir prioritari, la part destinada a fer agradable la vida en l’edifici, així com la d’atendre amb eficàcia les habituals necessitats derivades de l’explotació agropequària del territori adscrit al castell. Les restes actuals són d’aquesta època.


castell 2.JPG